dimarts, 6 de març del 2012
EL SENTIT DEL GUST
El gust
A la superfície de la llengua hi ha nombroses elevacions, les papil·les gustatives. En aquestes papil·les hi ha cèl·lules sensitives (quimioreceptores).
Les papil·les detecten quatre sabors bàsics: el gust dolç, el salat, l'àcid i l'amargant. Tots els altres sabors provenen de les combinacions d'aquests.
Perquè les substàncies químiques es puguin percebre, han d'estar dissoltes. Cada papil·la gustativa té terminacions nervioses que, excitades pels sabors, generen impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos són transportats pel nervi facial i pel nervi glossofaringi fins a l'escorça cerebral, que interpreta els sabors i identifica de quins tipus són.
El sentit del gust també depèn, en gran manera, de l'olfacte. Això fa que, quan estem refredats, trobem insípids els aliments, perquè els receptors olfactoris queden aïllats per la mucositat nasal.
A la superfície de la llengua hi ha nombroses elevacions, les papil·les gustatives. En aquestes papil·les hi ha cèl·lules sensitives (quimioreceptores).
Les papil·les detecten quatre sabors bàsics: el gust dolç, el salat, l'àcid i l'amargant. Tots els altres sabors provenen de les combinacions d'aquests.
Perquè les substàncies químiques es puguin percebre, han d'estar dissoltes. Cada papil·la gustativa té terminacions nervioses que, excitades pels sabors, generen impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos són transportats pel nervi facial i pel nervi glossofaringi fins a l'escorça cerebral, que interpreta els sabors i identifica de quins tipus són.
El sentit del gust també depèn, en gran manera, de l'olfacte. Això fa que, quan estem refredats, trobem insípids els aliments, perquè els receptors olfactoris queden aïllats per la mucositat nasal.
EL SENTIT DE L'OLFACTE
L'olfacte:
L'interior de les fosses nasals està entapissat per una mucosa anomenada pituïtària, de la qual es distingeixen la pituïtària vermella, amb molts vasos sanguinis que escalfen i humitegen l'aire inspirat, i la pituïtària groga, amb nombrosos receptors olfactoris que formen el bulb olfactori, des d'on surt el nervi olfactori, que porta la informació al cervell.
L'interior de les fosses nasals està entapissat per una mucosa anomenada pituïtària, de la qual es distingeixen la pituïtària vermella, amb molts vasos sanguinis que escalfen i humitegen l'aire inspirat, i la pituïtària groga, amb nombrosos receptors olfactoris que formen el bulb olfactori, des d'on surt el nervi olfactori, que porta la informació al cervell.
dimarts, 14 de febrer del 2012
EL SENTIT DEL TACTE
Parlaré una mica del sentit del tacte, la pell és l'òrgan més gran de tot el nostre cos. Consta de les tres capes següents:
L'epidermis: És la capa exterior, formada per teixit epitelial amb diversos estrats de cèl·lules. Les cèl·lules més externes estan mortes i es desprenen contínuament en forma d´escates i caspa. Aquestes cèl·lules tenen queratina, una proteïna que té la funció d'impermeabilitzar la pell.
El derma: És la capa situada sota l'epidermis, formada per teixit conjuntiu, que proporciona elasticitat a la pell. Al derma es localitzen nombroses estructures: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares, glàndules sebàcies, músculs, fibres nervioses, etc.
L'hipoderma: És la capa més interior, també anomenada teixit cel·lular subcutani. Està formada, principalment, per teixit adipós.
Els receptors sensorials estan situats, bàsicament, al derma, tot i que també n'hi ha a l'hipoderma, i poden ser terminacions nervioses lliures o terminacions nervioses encapsulades que formen corpuscles tàctils, com els corpuscles de Meissner (sensibles al contacte), de Vater-Pacini (a la pressió), de Krause (al fred) o de Ruffini (a la calor). El conjunt d'informacions que aporten aquests receptors produeix la sensació de tacte.
El dolor es percep per les terminacions nervioses lliures, que es poden excitar per una àmplia varietat d'estímuls (fred,calor,pressió,etc.)
L'epidermis: És la capa exterior, formada per teixit epitelial amb diversos estrats de cèl·lules. Les cèl·lules més externes estan mortes i es desprenen contínuament en forma d´escates i caspa. Aquestes cèl·lules tenen queratina, una proteïna que té la funció d'impermeabilitzar la pell.
El derma: És la capa situada sota l'epidermis, formada per teixit conjuntiu, que proporciona elasticitat a la pell. Al derma es localitzen nombroses estructures: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares, glàndules sebàcies, músculs, fibres nervioses, etc.
L'hipoderma: És la capa més interior, també anomenada teixit cel·lular subcutani. Està formada, principalment, per teixit adipós.
Els receptors sensorials estan situats, bàsicament, al derma, tot i que també n'hi ha a l'hipoderma, i poden ser terminacions nervioses lliures o terminacions nervioses encapsulades que formen corpuscles tàctils, com els corpuscles de Meissner (sensibles al contacte), de Vater-Pacini (a la pressió), de Krause (al fred) o de Ruffini (a la calor). El conjunt d'informacions que aporten aquests receptors produeix la sensació de tacte.
El dolor es percep per les terminacions nervioses lliures, que es poden excitar per una àmplia varietat d'estímuls (fred,calor,pressió,etc.)
dissabte, 4 de febrer del 2012
EL FUNCIONAMENT DE L'ORELLA
A l'orella es duen a terme dues funcions diferents, l'audició i l'equilibri.
- L'audició. El pavelló de l'orella capta els sons i els transmet al timpà a través del canal auditiu extern. El timpà vibra en rebre sons i transmet aquesta vibració, a través de la cadena d'ossets, als líquids que omplen el caragol, on hi ha unes cèl·lules mecanoreceptores sensibles a la vibració sonora. Aquestes cèl·lules transformen les vibracions en impulsos nerviosos, que es transmeten pel nervi auditiu al cervell.
- L'equilibri. Quan ens movem, el líquid que omple els canals semicirculars es mou i canvia de posició. A les parets d'aquests canals hi ha unes cèl·lules, proveïdes de cilis sensitius, que detecten el moviment del líquid i informen el cervell, a través d'impulsos nerviosos, de la posició del cap i del seu moviment. En el procés de manteniment d'equilibri també intervé el cerebel coordinant l'acció dels músculs.Si el nostre cos dóna un seguit de voltes ràpides, el sentit de l'equilibri s'altera. El líquid intern dels canals semicirculars es mou molt de pressa i el cervell és mal informat. Això fa que experimentem una sensació desagradable de mareig o vertigen.
dimecres, 1 de febrer del 2012
PARTS DE L'ORELLA
AQUÍ US DEFINEIXO LES PARTS DE L'ORELLA:
Pavelló de l'orella: Replec cartilaginós recobert de pell.
Conducte auditiu extern: Tub a les parets del qual hi ha pèls i glàndules secretores de cera, que tenen la funció d'impedir el pas de partícules estranyes a l'interior.
Timpà: Membrana fina que vibra amb les ones sonores.
Cadena d'ossets: El martell, l'enclusa i l'estrep. Estan en contacte, per un costat, amb el timpà, i per l'altre, amb l'orella interna.
Trompa d'Eustaqui: Comunica l'orella mitjana amb la faringe, fet que permet igualar la pressió als dos costats del timpà.
Nervi auditiu.
Còclea o cargol: S'hi localitzen els receptors de les vibracions sonores.
Canals semicirculars: Responsables de la detecció de la posició del cap.
Orella interna.
Orella mitjana.
Orella externa.
Pavelló de l'orella: Replec cartilaginós recobert de pell.
Conducte auditiu extern: Tub a les parets del qual hi ha pèls i glàndules secretores de cera, que tenen la funció d'impedir el pas de partícules estranyes a l'interior.
Timpà: Membrana fina que vibra amb les ones sonores.
Cadena d'ossets: El martell, l'enclusa i l'estrep. Estan en contacte, per un costat, amb el timpà, i per l'altre, amb l'orella interna.
Trompa d'Eustaqui: Comunica l'orella mitjana amb la faringe, fet que permet igualar la pressió als dos costats del timpà.
Nervi auditiu.
Còclea o cargol: S'hi localitzen els receptors de les vibracions sonores.
Canals semicirculars: Responsables de la detecció de la posició del cap.
Orella interna.
Orella mitjana.
Orella externa.
dimarts, 31 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)